Tarda de setembre

El bosc...
Tanca els ulls i escolta el soroll de les fulles que cedeixen amb les carícies del vent...
Dorm...
Els rajos t'acaronen la cara i al teu nas aplega la olor de la gespa humida que, verge, prop de la vora del riu, permaneix esperant que els teus peus passen al seu damunt.
Dolça olor que fa que viatges en el temps fins aquella nit que et vaig portar per primera vegada a aquest lloc del bosc, el meu amagatall, i em vas acaronar fins que finalment em vaig adormir impregnada del teu perfum i amb una pau interior que sols una dona enamorada pot sentir.
Ara és de dia i encara note la teva fragància.
Estic tombada al teu costat, sentint la teva presència i sé que restaria així tota la vida, observant detalladament les teves faccions.
Envoltats de natura, sols s'escolta la teva respiració acompasada que m'indica que ara camines pel teu món de somnis que amb tant recel guardes dins la teva ment.
Sols la teva respiració... i el soroll de les fulles que cedeixen amb les carícies del vent.