La meua lluita

Ombres que m'envolten i m'asfixien el cor.
Ombres que m'aclaparen i em fan tremolar el cos.
Note la suor que em baixa pel front i els ulls banyats de llàgrimes sense sentit.
Al meu pit neix un crit esgarrifós que mai no eixirà a l'exterior.
Que ningú no escoltarà mai.
Un crit silenciat.
Un crit arrancat.
Els laments trenquen el silenci de la nit i en un últim intent desesperat tracte de respirar o aferrar-me a alguna cosa que m'aseguri que encara estic viva.
Mans que sorgeixen de l'obscuritat m'empenten cap l'abism de la bogeria.
Els meus temors esgarren la meva pell i cada gota de sang que cau és una oportunitat perduda, que mai no tornarà.
Dins la foscor de la nit una claror comença a náixer.
Petit estel que ha mantingut viva la flama.
Em mire les mans.
Què hi vec?
No hi ha res!
Res a perdre.
Al meu pit el crit replegat es converteix en un impuls.
L'impuls que fa moure'm el cor. Un impuls d'esperança.
Petit estel de la nit ha aconseguit el tamany d'una gran flamerada.
És el càlid foc del meu cor que torna a sentir la vida.
Les ombres fugen atemorides davant el meu valor i en la llunyania ha esclatat el dia.
Alce el cap i mire al meu davant. Un munt de camins que esperen el meu avanç a través d'ells, oferint-me possibilitats inimaginables.
M'adrece i tanque fortament els punys.
El cor em fa mal de tant de pressa com batega.
El vent m'aparta els cavells de la cara.
Vent de llibertat que em guiarà arreu de la meva travessia.
Decidida, faig un pas al meu davant.
Comence el viatge.
M'espera la vida!